Gènesi

Jo, com la majoria del món, no en tinc ni idea de res. De fet, segons el meu parer, és una característica bàsica de la majoria d’éssers humans. Però tinc una impressió que vull plasmar en un paper, en tinc, una mica, la necessitat.

Hi ha un tema que em fa voltes pel cap i això em passa perquè m’ha pertorbat alguna cosa una mica més avall, al pit, o potser, fins i tot, a les entranyes.

Vivim en una bombolla. La majoria de nosaltres va passejant per la vida sense cap més preocupació que què farà dissabte que ve; com resoldrà la petita disputa amb la mare, l’amiga o el nòvio; com trobarà temps per fer tota la feina acumulada; quina roba es posarà demà, etc.

També és veritat que no vivim la vida només pensant en banalitats. Decidir el nostre futur o triar viure una experiència o altre és determinant en la nostra vida i fa escriure la història de tots plegats, que no és ben bé una broma.

Però fins a quin punt són importants alguns d’aquests problemes que ens plantegem cada dia, la resolució dels quals ens sembla determinant perquè no succeeixi una catàstrofe?

A mi em sembla molt més greu que una nena hagi perdut la il·lusió amb tan sols 10 anys que no pas que algú perdi un any de la seva vida estudiant alguna cosa que finalment decideix que no és el que volia, per exemple.

Em sembla molt greu que aquesta nena mengi només un àpat al dia amb condicions, a l’hora de dinar a l’escola perquè la seva àvia no té diners per comprar més que un sac de patates a l’Eroski (us heu fixat la de coses que hi ha per comprar a l’Eroski? Imagina’t poder-hi comprar només un sac de patates). Em sembla increïble que l’àvia de la nena, amb tots els mals corresponents a una dona de la seva edat, hagi d’anar caminant d’una punta a l’altre de la ciutat perquè no disposa d’1€ per agafar el bus. I mil exemples com aquests. Però el que em sembla més que greu, el que em costa d’entendre i de pair és que aquesta nena d’un potencial intel·lectual bastant gran i d’una actitud emocional que, en un principi, pintava molt bé, no podrà desenvolupar-se com la resta dels companys de classe. Les condicions amb les que ha viscut durant la seva infància i que encara ara perduren estant fent que perdi gran part de tot el que en un principi prometia.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terrassa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s