Feia tant fred que no em notava gaire els dits. Però només amb aquella abraçada podia retrobar tot el meu tacte, el de tot arreu del meu cos. Li agafava la mà i la posava entre les meves dues mans. No sé ben bé qui les tenia més fredes. Li tapava les mans amb la màniga del seu folro polar i bufava per sobre, perquè l’escalfor del meu alè li retornés la mobilitat, l’espurna i l’excitació.
Els últims tweets
- RT @RodoredaMerce: I el que em va dir de les coses era veritat: es feien velles de pressa totes soles, però ben acompanyades per les person… 2 months ago
- @carnetjove_cat Què faré ara sense la PS5? 5 months ago
- Sé que sembla un correu promocional més poc susceptible de ser obert, però hauria de ser l'últim que rebo del… twitter.com/i/web/status/1… 5 months ago
- Una sort ser un altre cop al Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació #FHAR2021 per aprendre’n d’experts d’arreu sobre les… twitter.com/i/web/status/1… 6 months ago