Una mil·lèssima de segon tard

Ella té enveja de les persones que saben viure cada instant intensament sense deixar-se perdre ni un moment, ni un detall, i sense renunciar a res per aquesta maleïda por que la tortura massa sovint. Ella té un mur davant seu que no la deixa veure gaire bé què hi ha amagat dins d’aquest cor que vol i no pot bategar ben fort i sentir-se completament viu. Ella sap que quan tindrà just a davant tot el que feia temps que anhelava, just en aquell moment, la vena dels ulls no caurà i mirarà cap un altre costat sense, més tard, saber on s’amaga aquesta por que sempre apareix en el moment més poc adequat. Ella se n’adona del que vol, sempre, una mil·lèsima de segon desprès que el moment únic s’esfumi, que la oportunitat s’esvaeixi. I no sempre hi ha segones oportunitats. Potser algun d’aquests cops que rebrà la faran despertar, potser. Mentrestant continuarà barallant-se sempre amb el seu reflex, intentant dissipar amb la mà aquesta imatge distorsionada que veu a través de l’aigua del llac que l’atrapa, que la condemna sempre a no poder veure i viure la realitat profundament.

 

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Coses embafoses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s