Un quart de dues

El vent d’avui era fred, però no tan fred com per glaçar-me. El vent d’avui portava un equipatge càlid que només tu i jo podíem percebre. Sí, el mateix vent que ahir t’acariciava a tu, avui feia el mateix amb mi. Encara podia notar la dolçor de la teva pell amagada entre les ràfegues sobtades que em feien voleiar els cabells i els somriures despreocupats. Avui m’era igual sortir volant amb la inèrcia del vent, m’era igual deixar-me portar sense saber el meu destí. Avui podia somiar sense límits.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Coses embafoses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s