El vent d’avui era fred, però no tan fred com per glaçar-me. El vent d’avui portava un equipatge càlid que només tu i jo podíem percebre. Sí, el mateix vent que ahir t’acariciava a tu, avui feia el mateix amb mi. Encara podia notar la dolçor de la teva pell amagada entre les ràfegues sobtades que em feien voleiar els cabells i els somriures despreocupats. Avui m’era igual sortir volant amb la inèrcia del vent, m’era igual deixar-me portar sense saber el meu destí. Avui podia somiar sense límits.