El vent d’avui era fred, però no tan fred com per glaçar-me. El vent d’avui portava un equipatge càlid que només tu i jo podíem percebre. Sí, el mateix vent que ahir t’acariciava a tu, avui feia el mateix amb mi. Encara podia notar la dolçor de la teva pell amagada entre les ràfegues sobtades que em feien voleiar els cabells i els somriures despreocupats. Avui m’era igual sortir volant amb la inèrcia del vent, m’era igual deixar-me portar sense saber el meu destí. Avui podia somiar sense límits.
Els últims tweets
- RT @RodoredaMerce: I el que em va dir de les coses era veritat: es feien velles de pressa totes soles, però ben acompanyades per les person… 2 months ago
- @carnetjove_cat Què faré ara sense la PS5? 5 months ago
- Sé que sembla un correu promocional més poc susceptible de ser obert, però hauria de ser l'últim que rebo del… twitter.com/i/web/status/1… 5 months ago
- Una sort ser un altre cop al Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació #FHAR2021 per aprendre’n d’experts d’arreu sobre les… twitter.com/i/web/status/1… 6 months ago