El vent d’avui era fred, però no tan fred com per glaçar-me. El vent d’avui portava un equipatge càlid que només tu i jo podíem percebre. Sí, el mateix vent que ahir t’acariciava a tu, avui feia el mateix amb mi. Encara podia notar la dolçor de la teva pell amagada entre les ràfegues sobtades que em feien voleiar els cabells i els somriures despreocupats. Avui m’era igual sortir volant amb la inèrcia del vent, m’era igual deixar-me portar sense saber el meu destí. Avui podia somiar sense límits.
Els últims tweets
- Avui ‘I’m a creep’ de Radiohead. Mare meva quines veus. 3 weeks ago
- El meu veí arriba de treballar cada dia a les 6 i es dutxa. Posa música a tot drap i canta amb tota la passió i ene… twitter.com/i/web/status/1… 3 weeks ago
- RT @museujoguetcat: 📢Us volem explicar una 👂🏼història! Aquest matí a les 💩escombraries hem trobat un 🦛hipopòtam rosa.... #Recollir #Segonao… 2 months ago
- Guineu, esquirol, mussol, eriçó i dinosaure. Top 5 d'animals més freqüents en la robeta per nadons. La tortuga i el… twitter.com/i/web/status/1… 2 months ago
- RT @ElsPetsOficial: Malamenteeeee 💅🏻💄💋 twitter.com/rosalia/status… 2 months ago