Els teus llavis pronuncien les paraules determinants just en el moment que el cambrer vestit de negre encén la màquina per escalfar la llet i tots els mots es perden entremig de la distància que ens separa. Són només cinc o sis pams, però en son prou per impedir que ens entenguem. Em treus la mirada de sobre. Faig una ganyota perquè entenguis que m’he perdut. Agafes aire per tornar a pronunciar exactament les mateixes paraules però amb una entonació diferent a la del primer cop, clara i directa. Quan comencen a sortir els primers sons de la teva boca “que avui…” t’interromp un esternut, d’aquells que fas tu, aquells sonors i insuportables. La majoria de persones assegudes al bar et miren, alguns amb cara de menyspreu, altres somrient. Jo ric i ja no puc parar. Tu t’afegeixes a la festa. El cambrer ja té la llet calenta, però ara els escandalosos som nosaltres. Ell ens mira amb cara de circumstàncies, s’abaixa les ulleres fins a mig nas, ens mira per sobre i diu “Ja podria ser divendres, eh!”.
Els últims tweets
- Avui ‘I’m a creep’ de Radiohead. Mare meva quines veus. 3 weeks ago
- El meu veí arriba de treballar cada dia a les 6 i es dutxa. Posa música a tot drap i canta amb tota la passió i ene… twitter.com/i/web/status/1… 3 weeks ago
- RT @museujoguetcat: 📢Us volem explicar una 👂🏼història! Aquest matí a les 💩escombraries hem trobat un 🦛hipopòtam rosa.... #Recollir #Segonao… 2 months ago
- Guineu, esquirol, mussol, eriçó i dinosaure. Top 5 d'animals més freqüents en la robeta per nadons. La tortuga i el… twitter.com/i/web/status/1… 2 months ago
- RT @ElsPetsOficial: Malamenteeeee 💅🏻💄💋 twitter.com/rosalia/status… 2 months ago