Una cursa d’obstacles

Una cursa d’obstacles. No hi ha hagut ni un segon per entrar en situació. Tot ha estat molt ràpid i, a sobre, el sentits no eren a lloc. L’oïda i la vista treballaven com a molt al 25% i el tacte es trobava fent un sobre-esforç. Estava coberta per un gran element irrecognoscible des d’un bon principi. No podia saber què hi havia més enllà de 10cm perquè aquella massa flonja suau i aclaparadora privava un camp de visió més ampli. El confort era immillorable però dos altres elements impedien cap mena de gaudi. Per una banda, uns xiulets que penetraven al cervell no deixaven ni tan sols respirar amb calma i, per l’altra, la consciència no parava de donar ordres al les què el cos era incapaç de donar resposta. Després hi ha un buit en l’espai i el temps.

A continuació, el cervell només ha pogut emmagatzemar un compte enrere improvisat per posar punt i final a la situació surrealista anterior. Tres, dos, un, zero…el llum s’ha encès i totes les terminacions nervioses han experimentat infinits canvis de temperatura. Passats uns segons, les plantes dels peus seguien en contacte amb el terra fred, tan fred que penetrava dins la pell fins convertir-se en la causa d’una pell de gallina i d’uns sospirs que es reiteraven per la irritació que provocava la situació.

Després d’uns quants cops provocats per l’estat d’enlluernament i per l’atrofiament muscular que patien les parpelles i que seguien privant la visió, l’artilugi adequat a aparegut. La visió s’ha anat recuperant, l’oïda anava afinant més i les terminacions nervioses han trobat consol en l’aigua renovadora.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Petites historietes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una cursa d’obstacles

  1. Edu ha dit:

    Ostres Núria!! m’has sorprès.

    En primer terme he vist el teu estat al facebook, un tant estrany!! he intentat entendre-ho i no hi ha hagut manera… poc després llegeixo el text que tens sota la foto del perfil… tmpoc l’he entès… “pikat” ja per la situació veig el link al teu blog… dic… viam què és això??

    I em trobo tot un seguit d’escrits, molt ben escrits, on reflexes situacions, sensacions…

    No ho entenc…m’ho expliques??

    P.D: Ara jat reconec al bàsquet!! jejej

  2. Edu ha dit:

    Ei, doncs no l’he vist aquesta peli que dius, però en prenc nota..

    Merci!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s