Passadís

Les rajoles del passadís són d’un color blanc apagat, proper al girs. Sembla que les hagin acabat d’abrillantar perquè s’hi reflexa tota la llum provinent de les finestres. També hi apareix un noi assegut. Hi ha una gran obertura aproximadament cada cinc metres. El cel enteranyinat deixa passar una il·luminació estranya, però intensa.

El noi seu recolzant els colzes sobre els seus genolls i el cap sobre dels seus punys. Tot i així, la inquietud no el deixa mantenir la mateixa posició gaire estona seguida. El banc sobre el que seu és de fusta clara i fa com una essa marcant la forma de l’esquena. Ell mai ha entès com algú va poder idear un moble tan incòmode.

Quatre portes s’estenen al llarg del passadís. La primera és completament oberta. La segona té un cartell que hi posa que és d’accés privat. A la tercera no hi para d’entrar i sortir gent. Finalment, la quarta està ajustada i els seus ulls nerviosos no paren de mirar-la fixament. D’allà hi ha de sortir el seu futur disfressat en forma d’home i ell no sap quina cara té.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Petites historietes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Passadís

  1. uf va dir ell! ha dit:

    M’ha agradat especialment aquest text per l’estil en què està escrit. Coneixes alguna de les lectures del Cormac McCarthy? Si tens temps, podries fullejar “The Road” (La Carretera), per exemple, potser hi podries trobar ‘coses’ interessants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s