Ciutat

Ciutat. Amagada, la miro per la finestra. M’ensenya figures quadriculades, línies rectes, perspectives. El cel és blau. Ho és perquè jo ho dic. Perquè també podria dir que és mig grisós. I també seria veritat. Però avui direm que és blau. A més, el sol de la vesprada frega encara els edificis. Ombres i llums són el que veig des del meu amagatall.

Si deixo l’habitació en silenci puc anar sentint un soroll darrere l’altre: una moto com arrenca, un veí que obra una aixeta, un altre que tanca un calaix, un ocell, el ventilador. La simfonia arriba al seu clímax amb la batedora.

Diria que haig de sortir d’aquí per veure què passa, què s’hi cou.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terrassa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ciutat

  1. Arnau ha dit:

    I si aquesta simfonia és el reclam del caçador que crida la seva presa? Això potser faria encara més interessant l’expedició.

  2. arnoldowski ha dit:

    et faré la competència:

    http://arnoldowski.wordpress.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s