Arrugues

Seu al seu lloc de sempre. No es planteja canviar els seus hàbits. Seu allà, al seu racó de sofà perquè és el que porta fent des de fa molts anys. Tants anys que ja ni se’n recorda.

Té la cara arrugada. Les mans boterudes l’han obligat a treure’s l’anell que sempre havia portat amb delicadesa. Ara el té guardat al primer calaix i a vegades se’l mira. Se’l mira aquells dies que es desperta una mica atabalada i no rumia gaire els seus actes. Són dies que no té el cap clar, però que els seus ulls guarden una brillantor especial. Una il·lusió que ja no sap recordar.

Seu al racó i mira la tele, com cada dia. No té tristor, no té esperança, no té il·lusions. L’esperit va marxant. Tot és al seu lloc i tot és endreçat a l’habitació que ara diuen que és casa seva.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Petites historietes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Arrugues

  1. arnoldowski ha dit:

    I cada arruga és una fotografia. Qui sap si quan -per casualitat o expressament- es mira al mirall i es veu cada marca, s’horritza o es meravella de ser incapaç de comptar-les totes i assimilar la tempesta de records.
    Jo vull creure que encara no ha nevat dins el seu cap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s