Arrugues (II)

Quan era jove sempre anava d’un lloc a l’altre amb energia. Sabia gaudir del camí i també tenia clara la seva meta. Li agradava picar l’ullet a les noies que se’l miraven. Sempre somrient i juganer. Una mà a la butxaca i despentinant amb estil.

Però d’això fa molt temps.

Ara està aturant al mig del carrer. No camina perquè les seves habilitats han anat disminuint. Mira dins del seu moneder i compta les monedes que hi porta. N’hi queden poques, igual que els passos que farà a partir d’avui.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Petites historietes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Arrugues (II)

  1. arnoldowski ha dit:

    I algú se’l mira. Més d’un, segur. I és que molts voldríem ser almenys la meitat del que ell probablement ha estat.
    És allò que dèiem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s