Arrugues (II)

Quan era jove sempre anava d’un lloc a l’altre amb energia. Sabia gaudir del camí i també tenia clara la seva meta. Li agradava picar l’ullet a les noies que se’l miraven. Sempre somrient i juganer. Una mà a la butxaca i despentinant amb estil.

Però d’això fa molt temps.

Ara està aturant al mig del carrer. No camina perquè les seves habilitats han anat disminuint. Mira dins del seu moneder i compta les monedes que hi porta. N’hi queden poques, igual que els passos que farà a partir d’avui.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Petites historietes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Arrugues (II)

  1. arnoldowski ha dit:

    I algú se’l mira. Més d’un, segur. I és que molts voldríem ser almenys la meitat del que ell probablement ha estat.
    És allò que dèiem…

Respon a arnoldowski Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s