C.C.

El pensament vacil·la entre la obligació i el desig. Es fa difícil entendre una combinació tan difícil. Sembla que es repel·li una cosa de l’altre. La obligació és evident. I comporta la constància. El desig és més personal. És l’anhel d’allò que no s’obté de forma immediata, que requereix un esforç i condueix a la satisfacció.

No em refereixo, però, al desig posterior (el de satisfacció), sinó al de durant. Passats uns 5-10 minuts de l’inici tot sembla començar a rutllar millor. Els pensaments s’abstreuen a una altra banda, la força creix de forma progressiva i augmenta el plaer. I així, anar fent.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a C.C.

  1. purno87 ha dit:

    hi …. good writing,,,, in wait behind the visit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s