Es recull els cabells, s’aixeca de la cadira i fa una volta sense sentit a l’habitació. S’ha fixat en diferents detalls que hi ha en el seu espai que feia temps que no veia. L’ha sorprès com canvien les coses. Pensa que hi ha objectes i marques del temps que li agradaria que no hi fossin. Pensa que, en el fons, són errors.

I ho busca al diccionari. “Error: Acció d’allunyar-se del ver, del just.”. No li serveix de gaire. Li serveix més simplement haver-ho trobat i haver descobert que els errors existeixen, que formen part de la vida real i que, com és fàcil dir i no tant sentir, serveixen per aprendre.

Així, torna a deixar-se anar els cabells i surt per la porta sense por.