Cacaolat vs. Nesquik: de cop, tinc els meus dubtes

M’agraden les persones amb principis. Si algú creu alguna cosa i aquesta cosa està justificada i fonamentada amb raons de pes, ha de defensar-ho amb les dents. I encara més quan es tracta de qüestions transcendents per la vida.

Dit això, haig de confessar que, des de sempre, tot i no ser-ne una consumidora gaire habitual, sóc una fidel defensora del Cacaolat per sobre de qualsevol altre tipus de batut de xocolata. Tinc els meus motius, és clar. El més important és una qüestió de gust. Sí, la intensitat de la xocolata és la justa i la dolçor no és empalagosa. A més, el meu costum de no ser-ne consumidora assídua fa que ingerir un Cacaolat sigui un acte singular i, per tant, més valorat per mi mateixa.

Un altre dels motius pels quals el Cacaolat podria ser una part que em defineix és la catalanitat del producte. Pel que tinc entès, Cacaolat es distribueix, sobretot, al meu país. Així, es converteix, per mi, en un petit símbol més d’identitat i d’orgull de ser d’on sóc.

La tercera de les raons recau en la professionalitat dels publicistes de Cacaolat. En concret, en el compositor de les cançons que escolto sovint per la ràdio. N’hi ha de diferents. A l’estiu, et recorda que un Cacaolat gelat et pot refrescar i donar tota l’energia que necessites. A l’hivern, et reconforta del fred amb quatre simples paraules: Mans fredes, Cacaolat calent. Amb aquests mots i la melodia que els acompanya, la meva ment es trasllada a una tarda d’hivern a la ciutat, amb el cel ja enfosquint-se. Tinc la cara ben freda i vaig abrigada fins al nas amb la bufanda més llarga del món. Les mans les tinc gairebé congelades i, després de sentir el soroll que fa el cambrer amb aquell aparatu que escalfa la llet, arriba a davant meu un embàs de Cacaolat calent, dolç i excitant.

La publicitat de Cacaolat que sento per la ràdio també compta amb una cançó que és força atemporal. Diu: […]Posa’m un Cacaolat, dona’m un Cacaolat. Fred, calent, natural, el que et fa falta és un Cacaolat […]. La melodia és animada i és força inevitable que la cançó s’enganxi i la vagis tralalejant una estona. Sentir-la al matí em fa llevar amb bon humor!

Un quart motiu més subjectiu: beure Cacaolat és guai. És a dir, la xocolata és alegre. També té una relació força directa amb ser nen i retornar a aquells berenars de després de l’escola, amb els morros embrutats de Cacaolat per haver-lo begut amb ganes. I això, és xulu.

Tanmateix, la meva preocupació ha arribat fa poc. He tastat el batut de xocolata que prepara Nesquik. Als senyors de Cacaolat els hauria de dir que no tenen cap motiu per patir: no m’he enfadat pas amb Cacaolat! El que ha passat és que un Tetra Brick d’aquells petits ha anat a parar a les meves mans. Ho ha fet de la forma més inesperada i al moment més impensable. Deu ser per això, perquè era un moment de debilitat en què la meva militància pel Cacaolat ves a saber on era, que l’he rebut amb il·lusió. He de reconèixer que el batut de xocolata de Nesquik, en el gust, la intensitat de la xocolata no arriba als nivells de Cacaolat, però ben fresquet i xuclat amb aquella canyeta en el moment més necessari del dia m’ha aportat unes sensacions molt similars a les que ho hagués pogut fer un Cacaolat.

A partir d’aquí, he reflexionat profundament sobre el tema. Els meus principis de defensa màxima al batut de xocolata de la marca Cacaolat necessiten, ara, un petit incís: el context és important. La història que et porta a tastar un Cacaolat és un punt força decisiu a l’hora de gaudir-ne. Però, és clar, la situació aquesta es crea a partir de molts factors que els publicistes de Cacaolat no podran controlar mai.

Ni més ni menys que la casualitat és qui té el poder.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Productes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cacaolat vs. Nesquik: de cop, tinc els meus dubtes

  1. Albert Prieto ha dit:

    Doncs alguna tarda, perquè se’n vagin els dubtes i apostis decididament pel Cacaolat, podríem baixar a on ja saps i prendre’ns junts un Cacaolat -fred, calent, natural o com tu vulguis-, que ja fa massa que no ho fem. Què en penses? Un petó! (d’aquests amb els morros embrutats de Cacaolat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s