Punts de llum en la foscor

El World Press Photo, com cada any, ha precedit el Nadal a Barcelona. De fet, l’exposició de fotografies i les festes nadalenques s’assemblen força. La sala del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), que cada any acull la mostra, és un espai fosc, com una tarda de desembre, que a les 7 el cel ja és ben negre. És una sala obscura, però plena de punts de llum, com les estrelles o els llums de Nadal que captiven a tothom. Una il·luminació que, dins el CCCB, són unes fotos que ensenyen trossets de tot un món que necessita ser enfocat, il·luminat i contemplat.

L’exposició anual de la fundació privada Photografic Social Vision ensenya les 170 fotografies guanyadores del premi World Press Photo de fotoperiodisme. Amb el lema d’enguany Veure per creure, mostra fotos punyents, sorprenents i que pertorben. Ensenyen realitats d’un planeta que tan sols coneixem de lluny, que ens sonen. Són històries desgraciades, violentes, de persones que són sotmeses i persones que sotmeten, de pobresa i de guerra, però també d’esperança, de revolució i de bellesa. Tot plegat, en una exposició on es pot observar el món de la vora i pausadament, un costum poc freqüent en el nostre dia a dia, on les notícies es miren ràpid, mentre viatgem en tren, mentre fem el sopar o mentre xategem.

La foto guanyadora de l’edició d’enguany és un retrat d’una noia afganesa, Bibi Aisha, que té el nas i les orelles mutilades com a càstig per haver fugit de casa del seu marit, on era maltractada. L’autora, Jodi Bieber, va fer la foto després que Aisha fos rescatada i portada a un refugi de l’organització Women for Afghan Women, on va rebre ajuda. La fotògrafa guardonada, sud-africana, explica que va voler captar la bellesa de la noia, malgrat no tenir nas i orelles. Bieber diu que, després d’una estona d’estar amb Aisha, quan se sentia còmode, va poder capturar la mirada bella de la noia.

Hi ha imatges a la premsa que tenen molta qualitat i, en canvi, són fotos que només apareixen un sol dia al diari i, l’endemà, ja han passat a la història. El World Press Photo permet valoritzar la feina del fotoperiodista, més enllà de la immediatesa que demanen els mitjans. Arribar a captar un tiroteig, una guerra o desgràcies personals és una feina complicada, dura i molt perillosa que, amb la mostra que serà al CCCB fins el 23 de desembre i que ja ha estat a altres ciutats, agafa més rellevància.

Els premis World Press Photo estan dividits en deu categories de fotografies com són retrats, personatges d’actualitat, temes d’actualitat, notícies d’actualitat, temes contemporanis, vida quotidiana, naturalesa, arts i entreteniment i esports.

Una de les categories més xocants –tot i que ho són totes– és la de temes contemporanis perquè són fotos que ensenyen realitats que no surten als diaris, no hi tenen cabuda. Tothom sap que a la banya d’Àfrica hi ha pobresa i conflictes, però veure les cares de patiment dels milers de persones que cada any arrisquen la seva vida al passar pel golf d’Aden cap al Yemen per escapar-ne, fa entendre més a fons la magnitud de la desgràcia.

Diuen que les fotos poden mostrar l’ànima de les persones perquè les mirades expliquen què hi ha més enllà del físic. Amb una mirada es pot veure la resignació, el patiment i la ignorància de les dones que se sotmeten a avortaments en clíniques clandestines a Kènia, un dels temes guardonats en la categoria temes contemporanis. Moltes de les dones moren o acaben hospitalitzades per complicacions a causa dels procediments poc segurs que reben.

A més dels temes punyents de les fotos, tota l’exposició compta amb una continuïtat en la lluminositat de les imatges. El tipus de paper i d’impressió permet que totes les imatges, per allunyats i diferents que siguin els temes que hi apareixen, tinguin harmonia. Una harmonia que contrasta amb un món ple de desigualtats i estridències, un món que costa de creure, però del qual es pot reflexionar si ens aturem a contemplar-lo, encara que sigui dins d’una sala d’exposicions per refugiar-nos d’una tarda freda a la ciutat.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Punts de llum en la foscor

  1. arnoldowski ha dit:

    I aquestes paraules conviden a una fotografia que, inquieta, de colors canviants i harmònics, carregada de sons (el relliscar de les soles de sabata, per exemple), olors i d’altres sensacions particulars, ajuda a descobrir l’ànima del WPP.

    Potser em passo tres pobles, però així en calent diré amb tot el morro que cada paraula d’aquestes d’aquí dalt porta a molt més que 170 fotografies.

    Total, que gràcies per la foto.

  2. Retroenllaç: La sensibilitat és el punt fort | Cop de dits

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s