Camins perduts: gener

El 3 de gener de 2012 a les 9.15h comencem el repte i el primer itinerari de l’any. A la guia del Manel Cajide, El massís de Sant Llorenç del Munt: 12 itineraris pels camins perduts, la sortida de gener està titulada com Ascensió a la Castellassa i a la Mola per les rogenques cingleres de llevant. Un títol ben bé encertat perquè si m’haig de quedar amb una cosa de l’excursió, em quedo amb la Castellassa de Can Torres pel costat de llevant, quan, a primera hora del dia, li tocava el sol matiner.

La Castellassa de Can Torres un matí de gener

La Castellassa de Can Torres un matí de gener

He pensat que podia parlar dels punts positius i punts negatius de l’excursió, però me n’he desdit. No tenia gaire sentit tenint en compte que la majoria han resultat ser punts positius. En destapo quatre:

  1. A més de la llum del matí tocant a la Castellassa, em quedo amb la balma Fosca, que és gairebé una cova de tanta fondària. I és acollidora! Vénen ganes de quedar-s’hi a fer un bivac. La coneixes?
  2. També trio la Roca Foradada, molt curiosa: perquè donar la volta a tota una muntanya quan pots travessar-la pel mig si té un forat? Bé, la veritat és que vam donar la volta perquè la guia del Manel Cajide recomana la bona vista i no s’equivoca. Però aquell forat és ben curiós.
  3. No recordava l’última vegada que havia pujat a la Mola per la canal del Mico. Una “divertida grimpada”, com diu la guia.
  4. La carena de la Cova de les Ànimes: crec que és la passarel·la amb més glamur que conec. Vista privilegiadíssima.

No voldria oblidar-me d’apuntar l’únic punt negatiu que crec important deixar-ne constància escrita: són exagerades les escombraries que hi ha al llarg dels camins més concorreguts de Sant Llorenç, sobretot aquells que porten a la Mola. Papers, ampolles, brics de suc, etc. Això sí que hauria de ser un delicte perseguit! Si us plau, si vas a la muntanya emporta’t les teves deixalles!

Total, unes 6 horetes de caminada, comptant aturades per beure aigua, esmorzars, segons esmorzars, fotografies, la visita a l’ermita de Santa Agnès, etc. La guia parlava de 5 hores efectives comptant l’escalada a la Castellassa de Can Torres que no hem fet, cosa que em dóna motius per repetir l’itinerari quan les meves habilitats amb l’escalada estiguin més treballades. Ben aviat, espero!

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada s'ha publicat en Camins perduts i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s