Camins perduts: presentació

“Pam!”, ha fet sobre la taula el llibre quan hi ha caigut. Sense voler l’he agafat i he mirant la portada, la contraportada… Fins i tot l’he començat a fullejar. M’ha despertat interès. Al títol hi posava El massís de Sant Llorenç del Munt. I de subtítol afegia 12 itineraris pels camins perduts. A sobre, un autor conegut: en Manel Cajide, del Centre Excursionista de Terrassa.

Guia i mapa de Sant Llorenç del Munt

Guia i mapa de Sant Llorenç del Munt

La veritat és que el llibre m’ha anat a parar a les mans amb tota la intenció. He dit a casa que em recomanessin alguna excursió maca per Sant Llorenç, aquest trossot de roca i bosc que tenim tan a prop de Terrassa, i així ho han fet. M’han deixat un llibre amb 12 itineraris, com diu el subtítol. Cadascun, però, pensat per a fer durant un mes concret de l’any. M’ha semblat molt bona idea! Una sortida al mes? Factible de fer i engrescador: un repte amb molt i molt d’encant.

A més, m’ha semblat curiós que aquest llibre m’anés a parar a les mans justament un 2 de gener, quan l’any tot just comença i encara s’és a temps de proposar-se objectius. Jo he triat aquest, tot i que no en diria ‘objectiu’. Trobo més adequat dir-ne incentiu o motivació. O, mai millor dit, ‘guia’ per fer allò que vull fer: descobrir una mica més el tresor que tenim els vallesans ben a prop, el massís de Sant Llorenç del Munt. Potser la paraula ‘repte’ també seria encertada. Per diferents motius:

1. Sí que la gràcia és anar per camins perduts, però també estaria força bé no perdre’s en el sentit negatiu de la paraula. El sentit positiu de perdre’s és sempre benvingut.

2. A vegades, amb tanta activitat a la ciutat, es fa difícil trobar dies per escapar-se a muntanya, encara que la tinguem al costat de casa. L’excusa “d’haver de fer” els 12 itineraris, un al mes, em pot portar a ser més constant.

Després de l’engrescada inicial, he agafat el mapa de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac editat pel Centre Excursionista de Terrassa per ubicar totes les rutes, ja que les he anat mirant amb més deteniment. A continuació, ja he volgut preparar la primera excursió, la de gener, per aprofitar els dies assolellats d’hivern, quan l’ambient és tan clar i tan nítid que la visibilitat des d’allà dalt la muntanya és ben àmplia.

Referència de la guia:

Cajide, M. El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts. Cossetància Edicions, 2009.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada s'ha publicat en Camins perduts i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Camins perduts: presentació

  1. alba colom ha dit:

    nuria m’encanta!!!! si algun dia necessites acompanyant en un d’aquests 12 itineraris..ja ho saps!! I et seguiré en aquest nou super blog!!!!

    • copdedits ha dit:

      Iupi!!! Quan vulguis apuntar-t’hi, jo encantada! Ja aniré informant de les sortides. Gràcies per seguir-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s