Cinema amb veu alta

[Fa unes setmanes vaig escriure aquesta crítica sobre la pel·lícula The Artist. Aquesta matinada la pel·lícula ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula i 4  estatuetes més. He pensat que era un bon dia per publicar-la aquí…]

Cinema amb veu alta

“Estàs una mica mandrosa”, li escriu ell pel xat del mòbil. Ho escriu amb un somriure a la boca, pensant que ella caçarà el to simpàtic i li respondrà amb una cosa com “Vine a treure’m tu la mandra” o similar. Ella, mig adormida, li respon bruscament: “Què passa? Que no puc tenir son un dia? Sempre m’has d’estar dient què faig bé i què faig malament…”. Sorprès, ell apaga el mòbil, se’n va a prendre l’aire i pensa que, un cop més, això del xat del mòbil és la millor manera de crear malentesos. Creu que és un mal sistema per comunicar-se de veritat, malgrat que el llenguatge verbal sigui l’utilitzat.

L’anterior és un exemple de malentès amb paraules que contrasta amb la pel·lícula The Artist, un exemple de comunicació amb lletres majúscules, però amb poques, poquíssimes paraules. The Artist, recuperant el cinema mut, planteja un llargmetratge amb molt poc llenguatge verbal, però amb molt contingut i, sobretot, un ritme brutal. La pel·lícula del director Michel Hazanavicius explica la història d’una estrella del cinema mut, George Valentin (interpretat per Jean Dujardin), del Hollywood de finals dels anys vint. Un cinema que aviat es veu eclipsat per l’arribada del cinema sonor. I la gran estrella queda a l’ombra, igual que el cinema fet amb gestos, música i alguna pantalla amb el diàleg. Al seu torn, amb el naixement del sonor, creixen noves estrelles de cinema, “carn fresca” per al públic. Entre elles hi ha la jove Peppy Miller (interpretada per Bérénice Bejo), que es veurà catapultada cap al món de les estrelles de cinema.

Imatge

És una història plena de matisos, una història complexa, però feta a l’antiga. Cinema mut, cinema en blanc i negre, format quatre terços i recursos que ja no s’utilitzen com ara l’enllaç d’escena a escena amb un cercle. Tota una idiosincràsia que suma enlloc de restar, tot i el seu desfasament històric. Sense paraules i sense color s’arriba molt més a l’essència de la història. Estem molt més en context.

Un altre factor que transporta als inicis de Hollywood i del sistema d’estudis és la imatge que el director Hazanavicius dóna de les estrelles de cinema. Trobem un Star System on els actors i actrius d’èxit són aclamats pel gran públic, són portada a totes les revistes i viuen d’acord amb el personatge que s’ha creat d’ells, com és el cas dels personatges George Valentin, primer, i Peppy Miller, després. És un moment on els estudis tenen el control de la producció, la distribució i l’exhibició, a més de tenir en plantilla a les estrelles de cinema, que només treballen per una companyia, com és el cas dels protagonistes de The Artist, que treballen pels Kinograph Studios.

Per fer la pel·lícula The Artist s’ha treballat amb un handicap: fer cinema mut per a un públic acostumat al cinema sonor. I s’ha superat ben bé perquè, assegut a la butaca, el públic és capaç de seguir la història sense adonar-se’n que no hi ha so. El contingut no és poc i és ple d’humor, sentiments i estats d’ànim. Tot plegat es transmet amb gestos, expressions i molt poques pantalles amb el diàleg escrit que, per altra banda, no apareixen si no són estrictament necessàries. I no es troben a faltar.

Un altre element que resulta imprescindible és la banda sonora, suport imprescindible per crear la tensió i tots els altres estats necessaris al públic. Fins i tot és capaç de fer sentir el so d’una porta tancant-se, acabant just un tema al moment que la porta hauria de fer el cop del tancament.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s