La sensibilitat és el punt fort

World Press Photo of the Year 2011 - Samuel Aranda

World Press Photo of the Year 2011 – Samuel Aranda

M’ha anat d’un pèl no perdre’m l’exposició World Press Photo 12, que recull 156 fotos guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme. La mostra acaba el 6 de gener i per poc em passa de llarg. Com ja vaig explicar l’any passat, se’ns fa difícil contemplar el món. En general el mirem, sí. A vegades potser l’observem, però contemplar-lo, amb calma, és complicat. Anem ràpid per fer-ho tot, però no tenim temps per a res.

El World Press Photo, que l’acull cada any el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), obre un focus sobre diferents conflictes mundials que passen desapercebuts a les principals portades de diaris i d’informatius. Ajuda a prémer “pausa” i reflexionar. Amb el concurs i l’exposició itinerant, la Fundació Photographic Social Vision acosta a milers de persones unes realitats poc conegudes, amb fotografies de molta qualitat artística i informativa.

Les imatges dels fotoperiodistes són colpidores i explícites. Ho són cada any. I percebo encara una altra característica que es reitera: les dones. M’explico. Sempre començo l’exposició per l’esquerra –la veritat és que no sé si ho faig bé perquè hi ha força altra gent que comença per la dreta. Altres anys, en aquest inici m’hi trobava la foto guanyadora, però aquest any no està distribuït així. El guanyador és el català Samuel Aranda i la imatge és al fons de la sala, al costat de tot un treball més extens de l’autor a el Iemen, Egipte, Líbia i Tunísia, que porta per títol Després de la primavera.

World Press Photo of the Year 2010 - Jodi Bieber

World Press Photo of the Year 2010 – Jodi Bieber

Retornem a l’entrada. Enlloc de la foto guanyadora, hi ha tres retrats. Són tres dones: una model senegalesa, una actriu i una treballadora del sexe drogoaddicta. Res en comú excepte la feminitat. La foto d’Aranda també en té. És una mare, Fatima al-Qaws, bressolant el seu fill Zayed, de 18 anys, que ha sofert els efectes del gas lacrimogen després d’haver participat el 15 d’octubre de 2011 en una manifestació als carrers de Sanaa, Iemen. En l’edició del 2011 la foto guanyadora també tenia a veure amb les dones i la seva relació amb els conflictes d’aquest món. Era el retrat d’una noia afganesa, Bibi Aisha, que tenia el nas i les orelles mutilades com a càstig per haver fugit de casa del seu marit, on era maltractada. L’autora, Jodi Bieber, va fer la foto després que Aisha fos rescatada i portada a un refugi de l’organització Women for Afghan Women.

L’exposició no va de dones, va de conflictes, d’actualitat i de periodisme. Però el gènere femení n’és un protagonista a l’ombra. El títol de la mostra és Material sensible. Les imatges que s’hi veuen són sensibles i el gènere femení també ho és. I, per sort, la sensibilitat no és cap punt feble d’ambdós, és el punt fort. Partint d’això, segur que es pot avançar cap a un món millor.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s