Sobre La Passió

Entrada a Jerusalem - La Passió d'Olesa

Entrada a Jerusalem – La Passió d’Olesa

No sóc creient i tinc poc coneixement de religió. Tot i així, crec que és important donar valor a la història religiosa més enllà de la fe, com a fonament de la nostra cultura i els nostres valors com a societat. Com fer-ho? Un bon exemple és l’espectacle de La Passió.

Fa uns dies vaig anar a veure el d’Olesa i trobo que és una bona manera de conèixer aquests orígens culturals. Pensareu… “però què diu aquesta?” “Vaya tostón això de La Passió!”. Potser encara un escandalitzareu més de les meves paraules quan us recordi que l’espectacle dura unes 3 hores i mitja.

Però un moment! Abans de deixar de llegir deixeu-me esmentar una altra xifra: per fer tot el muntatge (actors i actrius, tècnics, tramoies, vestuari, promoció, etc.) hi participen gairebé un miler de persones. Un miler! I tots ells són voluntaris. Ningú cobra diners. Penso que això mereix una oportunitat d’atenció.

Aquesta manera d’actuar desinteressadament, deixant de banda la religiositat i la importància del missatge de l’espectacle, ja és un fet gairebé únic.

Quan vaig anar a Olesa em van deixar colar al backstage (enorme, per encabir-hi tanta gent) i vaig palpar un ambient festiu i d’il·lusió de moltes persones que se senten part de La Passió i que saben que si la funció –o “festa”, com en diuen ells de cada representació- surt bé és perquè eren allà, aportant el seu granet de sorra. “Si ens perdem alguna festa ens sentim molt malament”, em comentaven alguns dels participants.

És cert que tantes persones disposades a oferir un bon espectacle és un avantatge, però això també es pot convertir en un inconvenient: com coordinar tanta gent alhora? Els membres de La Passió d’Olesa parlen de “la màgia de La Passió” per referir-se al “miracle” que té lloc cada dia que hi ha espectacle perquè sempre acabi sortint bé. I si hi ha alguna equivocació, per part dels espectadors és imperceptible o es converteix en un petit error entranyable d’un gran grup de persones amb molt d’entusiasme.

Que al final tot acaba sortint bé ho corroboren els espectadors amb qui vaig parlar, tots encantats amb una obra que dóna molt més del que el públic espera. La idea de teatre amateur costa fer-la encaixar aquí.

Per tot això i altres motius, us proposo que conegueu millor aquest espectacle escoltant el programa que emetrà La Xarxa Ràdio divendres 29 de març a les 21 h sobre les passions a Catalunya, on hi col·laboro.

“Històries de La Passió”, divendres 29 de març a les 21 h a La Xarxa Ràdio.

Quant a nuriaventura

Periodista - journalist.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s