Regina Spektor. Veu, veu i més veu. Va amunt, va avall. Més ràpid, més lent. Et sorprèn, et fa somriure. I un piano. I ja està: escolteu-la i deixeu de llegir això!
I potser tot escoltant-la, després d’al·lucinar una mica, arribeu a la cançó més curta, on ensenya menys veu, on només parla en anglès i on no toca el piano. Però se us posa la pell encara més de gallina: ‘Jessica, wake up. It’s february again, we must get older’, diu la Regina. És aquesta:
I parla del temps, un altre cop. Un tema que em pertorba. Després de l’optimista -segons com- ‘Today we’re younger than we ever gonna be’, de ‘Small town moon‘, va i li etziba aquesta cruesa a la Jessica: ‘és febrer i és hora de fer-nos grans. Així, doncs, lleva’t!’.
Vaig voler buscar perquè la Jessica no es volia llevar i fer-se gran. I resulta que no podia. Era amiga de la Regina. Les dues van néixer el febrer, però la Jessica no va superar un càncer…
Una història trista. Una cançó preciosa. I una artista que ho fa molt bé.
