Arxiu de la categoria: Petites historietes

Decidida com era, va tirar pel dret. Va fer-li dos copets a l’espatlla amb els dits i va esperar que es girés. Un cop el va tenir allà davant, sorprès, va restar amb la mirada fixa un parell de segons. … Continua llegint →

Dubtava, primer dubtava. Per això, i seguint la seva línia habitual, primer va deixar-ho córrer. Aquell camí insegur i perillós l’atreia moltíssim, però, de moment, no sabia trepitjar res que no fos el terra ferm. Després d’una bona estona de … Continua llegint →

Es recull els cabells, s’aixeca de la cadira i fa una volta sense sentit a l’habitació. S’ha fixat en diferents detalls que hi ha en el seu espai que feia temps que no veia. L’ha sorprès com canvien les coses. … Continua llegint →

Quan era jove sempre anava d’un lloc a l’altre amb energia. Sabia gaudir del camí i també tenia clara la seva meta. Li agradava picar l’ullet a les noies que se’l miraven. Sempre somrient i juganer. Una mà a la … Continua llegint →

Seu al seu lloc de sempre. No es planteja canviar els seus hàbits. Seu allà, al seu racó de sofà perquè és el que porta fent des de fa molts anys. Tants anys que ja ni se’n recorda. Té la … Continua llegint →

Les rajoles del passadís són d’un color blanc apagat, proper al girs. Sembla que les hagin acabat d’abrillantar perquè s’hi reflexa tota la llum provinent de les finestres. També hi apareix un noi assegut. Hi ha una gran obertura aproximadament … Continua llegint →