Arxiu de la categoria: Terrassa

Té una mica de pressa. Bé, no la té realment però em sembla que se la inventa perquè, d’alguna manera, li agrada desafiar el temps. Busca les claus nerviosa mentre té el cap ja al seu destí. A causa de … Continua llegint →

Ciutat. Amagada, la miro per la finestra. M’ensenya figures quadriculades, línies rectes, perspectives. El cel és blau. Ho és perquè jo ho dic. Perquè també podria dir que és mig grisós. I també seria veritat. Però avui direm que és … Continua llegint →

Cau. Es desploma. Perd l’equilibri i el seu cos queda a mercè de la força de la gravetat. La seva ment, però, va més enllà de tot això palpable i real. A dins seu es envoltat de foscors. Unes foscors … Continua llegint →

No ho sabia. No se’n havia adonat. Aquell dia es passejava sense tocar de peus a terra. En primer lloc, les ulleres fosques ja se l’enduien una mica massa cap a l’esquerra de la realitat. Després, la cançó que se … Continua llegint →

Jo, com la majoria del món, no en tinc ni idea de res. De fet, segons el meu parer, és una característica bàsica de la majoria d’éssers humans. Però tinc una impressió que vull plasmar en un paper, en tinc, … Continua llegint →