Cop de dits

World Press Photo of the Year 2011 – Samuel Aranda

M’ha anat d’un pèl no perdre’m l’exposició World Press Photo 12, que recull 156 fotos guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme. La mostra acaba el 6 de gener i per poc em passa de llarg. Com ja vaig explicar l’any passat, se’ns fa difícil contemplar el món. En general el mirem, sí. A vegades potser l’observem, però contemplar-lo, amb calma, és complicat. Anem ràpid per fer-ho tot, però no tenim temps per a res. Continua llegint →

[Fa unes setmanes vaig escriure aquesta crítica sobre la pel·lícula The Artist. Aquesta matinada la pel·lícula ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula i 4  estatuetes més. He pensat que era un bon dia per publicar-la aquí…]

Cinema amb veu alta

“Estàs una mica mandrosa”, li escriu ell pel xat del mòbil. Ho escriu amb un somriure a la boca, pensant que ella caçarà el to simpàtic i li respondrà amb una cosa com “Vine a treure’m tu la mandra” o similar. Ella, mig adormida, li respon bruscament: “Què passa? Que no puc tenir son un dia? Sempre m’has d’estar dient què faig bé i què faig malament…”. Sorprès, ell apaga el mòbil, se’n va a prendre l’aire i pensa que, un cop més, això del xat del mòbil és la millor manera de crear malentesos. Creu que és un mal sistema per comunicar-se de veritat, malgrat que el llenguatge verbal sigui l’utilitzat. Continua llegint →

El World Press Photo, com cada any, ha precedit el Nadal a Barcelona. De fet, l’exposició de fotografies i les festes nadalenques s’assemblen força. La sala del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), que cada any acull la mostra, és un espai fosc, com una tarda de desembre, que a les 7 el cel ja és ben negre. És una sala obscura, però plena de punts de llum, com les estrelles o els llums de Nadal que captiven a tothom. Una il·luminació que, dins el CCCB, són unes fotos que ensenyen trossets de tot un món que necessita ser enfocat, il·luminat i contemplat. Continua llegint →