World Press Photo of the Year 2011 – Samuel Aranda
M’ha anat d’un pèl no perdre’m l’exposició World Press Photo 12, que recull 156 fotos guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme. La mostra acaba el 6 de gener i per poc em passa de llarg. Com ja vaig explicar l’any passat, se’ns fa difícil contemplar el món. En general el mirem, sí. A vegades potser l’observem, però contemplar-lo, amb calma, és complicat. Anem ràpid per fer-ho tot, però no tenim temps per a res. Continua llegint
[Fa unes setmanes vaig escriure aquesta crítica sobre la pel·lícula The Artist. Aquesta matinada la pel·lícula ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula i 4 estatuetes més. He pensat que era un bon dia per publicar-la aquí…]
Cinema amb veu alta
“Estàs una mica mandrosa”, li escriu ell pel xat del mòbil. Ho escriu amb un somriure a la boca, pensant que ella caçarà el to simpàtic i li respondrà amb una cosa com “Vine a treure’m tu la mandra” o similar. Ella, mig adormida, li respon bruscament: “Què passa? Que no puc tenir son un dia? Sempre m’has d’estar dient què faig bé i què faig malament…”. Sorprès, ell apaga el mòbil, se’n va a prendre l’aire i pensa que, un cop més, això del xat del mòbil és la millor manera de crear malentesos. Creu que és un mal sistema per comunicar-se de veritat, malgrat que el llenguatge verbal sigui l’utilitzat. Continua llegint
El 3 de gener de 2012 a les 9.15h comencem el repte i el primer itinerari de l’any. A la guia del Manel Cajide, El massís de Sant Llorenç del Munt: 12 itineraris pels camins perduts, la sortida de gener està titulada com Ascensió a la Castellassa i a la Mola per les rogenques cingleres de llevant. Un títol ben bé encertat perquè si m’haig de quedar amb una cosa de l’excursió, em quedo amb la Castellassa de Can Torres pel costat de llevant, quan, a primera hora del dia, li tocava el sol matiner. Continua llegint
“Pam!”, ha fet sobre la taula el llibre quan hi ha caigut. Sense voler l’he agafat i he mirant la portada, la contraportada… Fins i tot l’he començat a fullejar. M’ha despertat interès. Al títol hi posava El massís de Sant Llorenç del Munt. I de subtítol afegia 12 itineraris pels camins perduts. A sobre, un autor conegut: en Manel Cajide, del Centre Excursionista de Terrassa. Continua llegint
El World Press Photo, com cada any, ha precedit el Nadal a Barcelona. De fet, l’exposició de fotografies i les festes nadalenques s’assemblen força. La sala del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), que cada any acull la mostra, és un espai fosc, com una tarda de desembre, que a les 7 el cel ja és ben negre. És una sala obscura, però plena de punts de llum, com les estrelles o els llums de Nadal que captiven a tothom. Una il·luminació que, dins el CCCB, són unes fotos que ensenyen trossets de tot un món que necessita ser enfocat, il·luminat i contemplat. Continua llegint
“Ja fa ratu que remenen mobles per aquí dalt”, deixa anar. S’ha aturat un moment de l’exercici de cada dia i ho ha dit a la noia asseguda a la vora del camí, que rumiava abstreta de tot. L’home, molt xiroi, primer l’ha espantada. Però quan ella ha baixat a la Terra ha dissimulat i ha intentat respondre de la millor manera perquè no es notés l’ensurt. L’home, d’uns 70 anys però en plena forma, ho ha notat i ha insistit: “ja fa ratu que remenen mobles per aquí dalt”.
Continua llegint
Cop de dits 