Vianants #3

S’acaba de netejar les ulleres fa just un moment. Són d’aquelles sense muntura. Les més discretes que va trobar a l’òptica. Abans de netejar aquells dos petits vidres s’ha clenxinat aquells cabells que porta tallats de la mateixa manera com ho ha fet tota la vida. La perruquera és de confiança i sap el mil·límetre exacte que aquest senyor necessita. Continua llegint

Publicat dins de Vianants | 1 comentari

Vianants #2

Ulleres de sol, botes de pell, un abric preponderant i una melena acabada de sortir de la perruqueria. Aquest són alguns dels elements claus que porta la pija que camina pel carrer. Evidentment, no fa un trajecte gaire llarg: això d’anar a peu no és digne del seu estatus. O això li passa per la ment a vegades. Continua llegint

Publicat dins de Vianants | Deixa un comentari

Vianants #1

Aquest noi no camina, sinó que va sobre rodes. En concret es desplaça en monopatí. Ben dret allà sobre, sense complexos. Porta una barba d’unes dues setmanes, un barret de color verd i poca cosa més. Les butxaques no les té gaire plenes. El que l’omple de veritat a ell és aquest sol d’un dia fred d’hivern. Amb això en té prou. No sap gaire cap on va ni s’ha aturat a pensar-ho. Continua llegint

Publicat dins de Vianants | Deixa un comentari

Dos fars

S’ha despertat amb una sensació estranya. Era d’aquells matins que per alguna raó és diferent. Una llum diferent a la d’ahir, una temperatura que indica un canvi d’estació proper i també un tant per cent d’humitat curiosament alt n’eren el context. Continua llegint

Publicat dins de Animalades | Deixa un comentari

Cacaolat vs. Nesquik: de cop, tinc els meus dubtes

M’agraden les persones amb principis. Si algú creu alguna cosa i aquesta cosa està justificada i fonamentada amb raons de pes, ha de defensar-ho amb les dents. I encara més quan es tracta de qüestions transcendents per la vida.

Dit això, haig de confessar que, des de sempre, tot i no ser-ne una consumidora gaire habitual, sóc una fidel defensora del Cacaolat per sobre de qualsevol altre tipus de batut de xocolata. Continua llegint

Publicat dins de Productes | 1 comentari

Espatlla (II)

Decidida com era, va tirar pel dret. Va fer-li dos copets a l’espatlla amb els dits i va esperar que es girés. Un cop el va tenir allà davant, sorprès, va restar amb la mirada fixa un parell de segons. Va ser el temps just per encuriosir-lo de valent. Continua llegint

Publicat dins de Petites historietes | Deixa un comentari

Espatlla (I)

Dubtava, primer dubtava. Per això, i seguint la seva línia habitual, primer va deixar-ho córrer. Aquell camí insegur i perillós l’atreia moltíssim, però, de moment, no sabia trepitjar res que no fos el terra ferm.

Després d’una bona estona de comoditat màxima acompanyada d’alguna dosi d’alcohol, tot plegat es va començar a enterbolir. Continua llegint

Publicat dins de Petites historietes | Deixa un comentari